Ara que ja és públic la declaració de béns dels nostres governants i sabem que alguns són quasi “indigents”, perquè deuen molts calés (hipoteques), i d’altres que tenen pisos, places de garatge, cases, fons d’inversió i un sou que Déu n’hi do, ara, toca fer un modest homenatge a aquells que, dins la modèstia del seu càrrec, fan bo allò de l’insigne escriptor Josep Pla, i que diu així: “A la gent, no li agrada de treballar perdent diners, encara que sigui per vagues raons patriòtiques o nacionals. El que és autènticament patriòtic és treballar per un resultat.”
Prullans és un petit municipi d’alt d’un turó, uns 1.100 m, i pertany a la comarca de la Cerdanya; és a prop de Bellver de Cerdanya. És un poblet molt bufó on hi viuen unes 250 persones, que, a l’estiu, es multiplica per quatre. A peu de la carretera nacional entre Puigcerdà i La Seu d’Urgell, en el kilòmetre 200, dins del terme municipal de Prullans, es troba el càmping La Cerdanya, on hi tenim la caravana el que us escriu i família.
Aquí, ens coneixem tots, ens saludem tots i ho compartim tot. Si un fa una paelleta, t’hi acostes fent el tafaner i la tastes; si un fa pinetells a la brasa, te’n duus un parell i si té un vi que ha dut d’Almacelles, en beus del porró. Amb aquesta manera de fer he anat a trobar en Daniel, l’alcalde de Prullans, i hem anat a prendre un vinet. Em dono a conèixer i comencem a xerrar del poble, de mi i, el més important, d’ell.
En Daniel parla amb molta sinceritat i naturalitat. Té 80 anys, paleta de professió i porta 36 anys com alcalde. Ell va ser regidor cap el final de l’etapa franquista i sempre amb majoria absoluta encapçalant la candidatura per CiU. En Daniel em revela el secret: honestedat, treballar pel poble pensant pel bé del poble. La nostra política, diu, és que la totalitat de les obres s’han fet sense apujar impostos, amb subvencions. Ara mateix, l’Ajuntament no deu res.
Critica als ajuntaments que han volgut estirar més el braç que la màniga i creu que si no hi ha diners, no es pot fer una obra, sigui gran o petita. I parlant de diners li demano quins són els seus emoluments com alcalde i fa una ganyota plena de sorpresa i sinceritat. És normal, i és que no ha tingut cap remuneració econòmica en els 36 anys que ha fet d’alcalde. Ell, només promet dedicació i treball amb els recursos limitats que té el poble. Manteniment i millores és el que no es deixa mai de fer. Ara, grans obres, no. Segons ell, això depèn de les administracions supramunicipals. Per a ell, l’estabilitat és el més important.
Tot seguit, em desvetlla les seves intencions per aquest mandat: nou dispensari i soterrament de les línies elèctriques. I és que el senyor Gorriz, no es considera un polític, ans més aviat, un veí més, preocupat per fer-se valedor de la confiança que els seus conciutadans han dipositat en ell tots aquests anys. Em trec el barret, senyor, i per molts anys!
