Occitània a un futur fotut, fòrça incert, pièger, se poiriá dire, que lo de Catalonha. Mas mentre existisca, nos podèm pas permetre lo luxe d’èsser pessimistas. Lo fach que l’occitana siatz una lenga viva es un miracle. Per pas parlar de 798 ans de repression francesa al Lengadòc o de 172 ans de l’espanhòla dins la Val d’Aran. Del genocidi intel•lectual encobèrt dins lo pòble occitan de la part de l’estat francés pendent las doas guèrras mondialas e del sistèma educatiu, ont l’occitana, coma lo catalan, foguèt escampat e redusit a lenga residuala. Als ans 90 comencèt a decaure la transmission generacional de la lenga, fins alavetz la majoritat de la populacion parlava occitan en ignorant que parlavan una lenga. A l’ora d’ara, las gents sap que l’occitan existís, e fòrça gents que la a pas recebuda dels parents reclama çò qu’es sieu per drech: la cultura qu’a pas recebut.
La ciutadania que sempre parla en francès, canta i diu els proverbis en occità, té cognoms occitans i viu en un poble i en un barri amb nom occità. L’Occità està en una situació com la de la nostra nació: «o ara, o mai». O ens oblidem de ser espanyols d’una vegada, o la nostra llengua patirà molt per continuar existint amb garanties. A la Val d’Aran l’ús social de la llengua occitana també ha patit una davallada considerable, fins ser emprada habitualment només pel 25% de la població. Per contra, el sentiment occitanista, inexistent fins ara, ha crescut considerablement.
Qué pòt far lo govèrn de Catalonha? Respondre las demandas dels occitans. E o a fach, en fach amb l’oficialitat de la lenga occitana a tota la comunitat autonòma catalana. Catalonha es estat dempuèi fins del XIX motor de la cultura occitana. Per ne citar un exemple, la primièra Gramaticiana Occitana de Loís Alibèrt foguèt publicada per l’IEC a Barcelona.
Estem en un moment important de l’occitanisme, de la lluita actual depèn la pervivència del poble occità. La suspensió de la llei de l’aranès per part de l’estat espanyol que en fixa l’ús preferent a l’Aran i que ara cueja pels diaris, els perjudicarà, però, com va dir el cantautor i activista polític dels Estats Units d’Amèrica, Peete Seeger: “Fa 500 anys que intenten que (els catalans) parlin castellà, però no ho aconsegueixen.” I no ho aconseguiran.
Es, per aquò, qu’aquel modèst article, escrich en lenga occitana, en solidaritat a tanta viletat de la part de l’estada espanhòla. Tanben , demandi compreneson per las possiblas fautas que i podètz trobar. Fòrça gràcias
