Certament, governar no és fàcil, tothom es pot equivocar, però hi ha maneres i maneres de fer-ho. Que ens separa d’aquells governs republicans que s’alternaren fins el final de la república?, res; què ens uneix?, la feina per fer. Si la república no va ser capaç d’arreglar d’una vegada per sempre la tara de l’atavisme “rancio español” enganxat anys i panys, com una pegellida, (gènere de gastròpodes prosobranquis marins, amb la closca cònica, que viuen aferrats a les roques costaneres), ara que s’ha enquistat, i sembla ser que per molts anys, no hi ha remei per tanta “macarroneria” i estretor d’idees per part del govern espanyol.
Els catalans que estimem les nostres arrels i que coneixem la nostra història estem enfastidits de tanta mentida, hipocresia i de manca de respecte als nostres valors com a nació. Potser hauríem de tornar a rellegir obres pures, sense contaminar i cercar una nou sistema de govern. Potser Plató ens ajudaria: Plató, a La República, diu que cap de les formes de govern conegudes és bona perquè cadascuna d’elles es fonamenta en el domini d’una classe sobre les altres (és injusta) i que són degeneratives (cadascuna és pitjor que la precedent). També diu que l’oligarquia és el predomini dels rics, que només cerquen el benefici propi (actual, oi?); També diu que la democràcia és el predomini dels pobres i que és el règim més lliure, però també el més feble; la tirania, segons Plató, diu que és conseqüència de la degradació de la democràcia i que és, evidentment, el pitjor de tots. Arribats aquí potser ens cal una reflexió i entendre que la nostra jove democràcia està malalta i que necessita de remeis que la curin, és a dir, una forma de govern definitiva, justa i estable, que procuri el benestar i la justícia per a tots.
Potser, per això, cal que l’Estat es fonamenti en valors diferents dels d’ara, potser cal que els polítics no siguin “professionals” de la política i deixin pas a persones responsables que siguin capaços de valorar l’ésser humà i el seu entorn social; de governar amb la dignitat que cal per a decidir sobre les vides de les persones davant de la trilogia de l’absolutisme econòmic, la unilateralitat política i l’hegemonia militar.
Potser així, aconseguiríem una dignitat que es nega al poble català: avui, es torna a degradar la llengua catalana; ahir, l’estatut; demà, la nostra idiosincràsia, els nostres valors com a nació. No sé quants en som, però els que som, exigim respecte! Espanyols i botiflers: ja n’hi ha prou! Som una nació i la nostra llengua només és la catalana.
