El Parcs fluvials del Congost i del Besòs
El Parc Fluvial del Congost és un recorregut molt planer. Tot passant per Granollers, Montmeló, Mollet i enllaçant amb el Parc Fluvial del Besos per arribar fins al mar, a Sant Adrià del Besòs. Es una sortida apta per tothom que tingui ganes d’anar amb bici i gaudir del paisatge.
Punt de trobada: Plaça de l’església de La Garriga.Sortida: Plaça de l’església a les 8:00.Destí: la platja a Sant Adrià del Besòs. Hora d’arribada: 10:00.
Nivell de dificultat: Baix. Distància: 70 km anar i tornar.
És d’hora i fa un fred que pela; el seny major campaneja les vuit i comencem a rodar vers el riu Congost. Creuem el pont i entrem al polígon industrial, a l’esquerra, després d’una rotonda.És diumenge i res fa pensar que hi pugui haver-hi cap activitat; més aviat rètols de venda i de lloguer de naus que pengen de l’entrada d’amunt dels baluards que, en altres temps, regia una activitat frenètica. El vent els infla i els dilata de formes diferents, com si volgués ajudar a vendre edificis esbullats per dins i bandejats per fora.
Deixem La Garriga i entrem en el magnífic “pla de Llerona”. El Congost a mà dreta és un devessall d’observacions inesgotables, una mena de manipulació dels sentits consentida, desproveïda de límits. Els detalls són importants: una llodriga neda i es dirigeix al cau; els peixos a contracorrent movent el timó a dreta i esquerra aguanten la força de l’aigua; més enllà, unes polles de riu es renten el plomatge. El que abans era un paratge trist i desolat, on les piles de brossa queixalaven el terreny, i un riu mort, cadàver, tufejava per la putrefacció dels elements, ara és el que a mi em fa, encara, creure amb les persones, i, per què no, amb els governants. És un oasi, una meravella. De debò. No exagero.
Seguim endavant, passem Canovelles i Granollers urbs, sempre pel costat del riu Congost. Després de passar el pont que connecta Granollers amb l’estació de RENFE del nord, una gran pancarta ens indica que el parc fluvial recomença. Molt planer i amb certa baixada encetem un nou paisatje: el mestissatge: industries, pins pinyers, un aiguamoll, aus i, com no, un VIENA!, abans, molt a prop, una placa d’un material anticorrosiu commemora la inauguració d’un polígon industrial: quatre il·lustríssims i un excel·lentíssim ho confirmen amb el seu nom.
Entrem a la part d’aventura. Un baixador ens deixa a plena llera del riu. Pedregós i malgirbat ens mena fins al “pont”, fet amb dues bigues de ferro, per passar al marge esquerra fins al final de l’etapa. Enagas està passant canonades, això fa que ens desviem per camins paral·lels al Congost, però sempre tocant la llera del riu. Cap al final d’aquest tram salvatge esclovellat s’uneixen el riu Besòs amb el Congost, tot rient van baixant per tornar a casa i començar una nova excursió de la mà de la mare: la mar.
Amb això que arribem a la part més europea, aquella que recorda els grans bulevards i zones enjardinades de les capitals europees. Els rètols de prohibició es troben cada 200 metres. L’espai de gespa pulcrament tallada. Pel lateral patinadors/es, biciclistes, caminaires i badocs comparteixen el lluent i esmerilat asfalt. De sobte, tot s’acaba i un pont de trens tanca el parc. La mar és allà mateix, un petit corriol de 100 metres ens separa de la platja. Un cop assegut a l’espigó lateral assaboreixes la salabror del pèlag amb constant moviment, les ones es recullen enrere i amaguen el cap a terra, com si s’avergonyissin de la mirada dels estranys…
