Per què? Per què? Pregunta irat i decebut. El nen no compren que s’ha fet gran, però, és clar, és tan petit, oi? I és que algú li ha d’ensenyar que les garrotades tenen efecte bumerang i que no es pot prendre la vida tan seriosament, home! Au, vinga, que encara et queda la “supercopa” d’Espanya amb el Barça! – Sí, però… (contesta el nen).
“Gaudiu de la victòria d’avui i preparem-nos per la derrota de demà”. D’aquesta manera felicitava Juli Cèsar als seus legionaris drets davant seu després de guanyar la darrera batalla contra els gals. Vercingétorix, sotmès, va reconèixer la desfeta i es rendí al Cèsar.
Ni Pep Guardiola és Juli Cèsar, ni “Mou” és Vercingétorix, però, hi ha cert paral·lelisme que els acosta: després de diferents batalles un guanya i l’altre perd. Les tropes de Juli Cèsar estaven preparades per guanyar o perdre; les de “Mou” només per guanyar.
Guardiola és modest, si voleu pragmàtic, però eficaç en gran manera. És un gran líder, un savi eclèctic dels nostres temps, que beu de totes les fonts del coneixement antic i contemporani. És un entrenador de futbol atípic, fundador d’una nova escola filosòfica de futbol, que barreja la poesia, la gentilesa i l’excel·lència; que rebutja la supèrbia i respecta l’adversari.
És un tot poderós del futbol, la seva humanitat és reconeguda per tot el món. És interessant, amè, agradable i, també, seriós, alhora que simpàtic. És intel·ligent i aprèn de les derrotes. És magnànim amb la banqueta i hàbil amb els poderosos. És inquiet, patidor de mena, estima la seva terra i la seva gent. És valent i arrauxat, quan toca. És un sibarita de la vida; sap destriar el millor de la vulgaritat. És el millor. Mou, no.
Per sobre d’aquest general portuguès, encarregat de l’extermini futbolístic barcelonista, hi ha el principal culpable de tanta vergonya madridista: el president, Florentino Pérez. És per això que aquest darrer ha perdut una mica el senderi, només vol guanyar al Barça, costi el que costi, i de la manera que sigui. És un home trastocat, obsessiu, perdut. En definitiva: xacrat i mancat de la morbosa concupiscència d’elogis dels afalagadors comentaristes europeus. I és que Florentino Pérez no pot cedir. Madrid és la capital d’Espanya i ells, i només ells, són els hereus d’un imperi que mai es ponia el sol…
Florenci Pla
