Si algú està interessat en saber què va passar, ara farà uns 5 anys, a l’agrupació socialista del nostre poble, aquí té l’explicació del “per què” feta per un gran escriptor i columnista del diari ARA en la seva edició del divendres passat; la negreta es meva. No debades rodolen pel camí noms importants del “comintern sociata”: Zaragoza, Bustos,etc.
“La gran família socialista està vivint una vertadera festa de la democràcia a la qual tots hi som convidats per a la nostra instrucció com a ciutadans d’un estat de dret. Fa temps que els partits polítics, a Catalunya i a Espanya, s’esforcen poc o gens a dissimular la seva condició de meres plataformes de poder, fortíssimament jerarquitzades i altament problematitzades en el seu funcionament intern, en què la lògica consisteix a esclafar el company-adversari i a eliminar de la foto tot aquell que es mogui (tal com en el seu dia va avisar Alfonso Guerra, que ara ha tornat a sortir del sarcòfag). Però la vella simbiosi PSC-PSOE, segons la qual es tracta de dos partits diferents però en què n’hi ha un que no té dret ni a tossir sense el permís de l’altre, s’endú la palma de la calamitat. L’autoexpulsió de Carme Chacón i la decapitació de José Zaragoza (càstig exemplar a la plaça pública) han acabat de donar la mesura exacta del moment en què es troba el projecte socialista: absència total de rumb i de lideratge, desconnexió radical amb la ciutadania i amb els seus propis votants, falta de credibilitat i immersió en guerres fratricides que únicament serveixen per farcir titulars, tertúlies i columnes d’opinió (com ara, glups, aquesta mateixa).” Sebastià Alzamora,escriptor. ara DIVENDRES, 1 DEMARÇ DEL 2013,p.27.
