Els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya no es poden traslladar directament a les municipals, però sí que poden unir molts vots sota el paraigua de l’independentisme. A la Garriga, l’Acord Independentista aplegarà gent d’ERC Solidaritat i Reagrupament en una llista comuna.
“Això és el que vol fer l’Acord Independentista per la Garriga, l’associació cívico-política que, sorgida de l’entorn d’ERC, però renunciant a les sigles, es presenta dimarts amb la participació inicial de tots els militants del partit republicà, però també amb garriguencs que van donar suport actiu a les candidatures de Joan Laporta i de Joan Carretero. La presentació pública es farà aquest proper dimarts 14 a les 8 del vespre al Patronat. En l’acte s’espera que s’escollirà Jordi Perales, politòleg de 33 anys, com a cap de llista, ja que, de moment, és l’únic candidat.” El 9nou.cat (Vallès Oriental)
Tot ha estat un pols de poder entre les diferents forces que composen la família independentista d’aquest país. Prou que se’ls hi va demanar que anessin aplegats als comicis, però, no sabien cadascú la força que tenien davant les urnes i dels que anaven al davant ningú volia perdre’s la “butaca”. Uns ho han aconseguit, d’altres, com el doctor Carretero, han restat fora. Sigui de pas dit que, qui realment ha perdut és Catalunya, que, com sempre, està en mans d’interessos personals o partidistes, com ha estat aquesta i, crec personalment, que darrera “oportunitat” per a ser estat de dret.
On són els vots que s’han perdut pel camí? No calia tanta de soroll per no res. La comèdia de William Shakespeare “much a do about nothing” (Molt soroll per no res) seria el colofó a tant aparat des que l’alcalde d’Arenys de Munt, per cert a RI, va donar el tret de sortida a tan esperada i desitjada independència de Catalunya. A la Garriga han donat el primer pas a la “unificació”, a veure que tardaran els pròcers independentistes, ara amb “butaca”, a donar el seu. Trist, lamentable i patètic. “Espectacular!”
Jo vaig ser a les meses el dia de la consulta a la Garriga, el 25 d’abril, i us puc dir que els voluntaris que érem allà ningú s’esperava que pogués passar una fet com aquest: com diu el Laporta: "[…] no se , em sembla que els catalans som pocs i mal avinguts […] "14 d’octubre de 2010.
