Deia l’Eric Fromm (psicoanalista, 1900-1980) que l’acte de desobediència, com acte de llibertat, és el començament de la raó. El president Jordi Pujol, sense embuts, va assegurar que s’havia quedat sense arguments contra la independència i que l’alternativa era l’esborrament de la catalanitat. Dit això per un “encara” polític de pes, tenint en compte la seva teoria “d’encaix dins d’Espanya”, commou i alhora, emociona.
Estic convençut que vivim un d’aquells moments que la història abordarà i recalcarà com a conseqüència d’un acte de llibertat. Però, no perquè siguem una nació, que ho som; ni perquè les votacions populars arreu de Catalunya siguin a favor del sí; ni perquè ara farà 300 anys, el 2014, perdérem la guerra amb Espanya i França; ni perquè s’aconseguís, mitjançà la moció de SI, votar al parlament català “la llei de declaració d’independència”, fos quin fos el resultat; ni perquè, com ve a dir el savi doctor Broggi (103 anys), Espanya i Catalunya són dues realitats ben distintes en tots els ordres de la vida.
El cas és que, els ciutadans de Catalunya comencen a estar tips de tanta bajanada i que els sacrificis tant laborals com d’àmbit social (sanitat, jubilacions) no serveixin per res. El govern espanyol, com a mesura resolutiva, proposa al senyor Mas que apugi els impostos i amb clara desobediència els hi contesten que “nanai”, que ja n’estan farts de ser cornuts i pagar el “gasto”. Bona!
Però, tornem al moment històric. Qui som, realment, a Catalunya? Som catalans amb espanyols? Som espanyols perquè parlem castellà? Som catalans perquè parlem català? Som una tradició i una cultura barrejada amb altres tradicions i cultures? O, és allò de: “Català és qui viu i treballa a Catalunya”. I també, afegiria, qui parla castellà; qui segueix amb la seva cultura i tradició d’origen; qui pensa que la llengua vehicular a les escoles ha de ser el castellà; qui no vol ni sentir parlar de secessió; qui vol ser espanyol, essent català, i prou.
Tots som catalans i tots patim les mateixes conseqüències de ser alhora catalans i espanyols; i és per això, que ha arribat el moment de decidir, de decidir el que volem ser, perquè és legítim, perquè només aquesta nació ho pot fer. Cap altra nació pot decidir el nostre futur, ningú pot votar per nosaltres. Nosaltres i només nosaltres, els ciutadans, serem responsables d’una iniciativa de normalitat democràtica i participativa que ens donarà el començament d’una raó de ser, perquè som lliures de fer-ho i res, ni ningú, ens pot impedir un acte de llibertat.
Mes de Març: 611.269 ciutadans en edat de treballar sense feina a Catalunya.
