"El país et plora avui, Joan, per la teva persona, però ja fa massa temps que plora i que es dessagna per la nostra llengua. N’estem farts", ha assegurat rotund el nebot de Joan Solà, i ha continuat: "En som molts els que ens sentim desolats i desemparats. Els polítics ens han deixat sols i per això avui som aquí, perquè això és casa teva, i no a la seu del govern del poble de Catalunya, el poble a qui tu has dedicat la vida. Avui som aquí perquè aquest nostre govern no s’ha fet encara digne de fer-te d’amfitrió". Font: 3cat24.cat.
Avui, em faig ressò dels homenatges cap a la persona de Joan Solà. No escriuré res de la seva obra perquè ja s’ha dit tot el que es podia dir aquests darrers dies. Joan Solà va ser sempre una persona compromesa en la defensa de la llengua catalana, davant de tanta demagògia barata i sense cap base, només per a atendre les necessitats d’un sector irracional i/o nostàlgic. Crec que els nostres polítics han esdevingut els serfs del seu propi egoisme, negligència i cobdícia, per acabar, malauradament, cedint davant dels seus homòlegs de Madrid.
Encara sort, que tenim la comunitat europea què ens segueix donant la raó sobre un tema lingüístic que amaga un darrera fons polític i, també, electoral quan convé. I és que com sempre preval la veritat: “s’atrapa abans un mentider que un coix”. A qui si li acudeix dir que el castellà està discriminat? Home, no fotem, amb la cooficialitat d’ambdues llengües està més que assegurada la pervivència del castellà, que no pas la del català. Els catalans, la majoria que no pas una minoria, practiquem la submissió cada dia, a la feina, a l’esbarjo i canviem de català a castellà quan algú ens parla amb la llengua germana. Potser som uns acomplexats? O és que no ens acabem de creure el que som? Sigui el que sigui, aquí a casa i amb les persones que compartim la nostra vida no hi ha ningú que no entengui el català, de fet, quan ens parlen en castellà no ens demanen pas que contestem en castellà.
Jo vaig tenir la sort de viure tres anys a Madrid i mai no se’m va ocórrer de contestar en català. Em podran dir que, és clar, a Madrid no és cooficial el català, però no hi fa res, si aquí el castellà no fos cooficial, potser, també ho faríem (per educació (¿!). Són massa anys de dominació lingüística del castellà. El català ha restat massa anys arraconat i ara se’ns fa un món emprar la nostra llengua com a únic ressort de comunicació. Massa anys a les fosques ens ha tornat cecs. Tot i així, crec que el gran lingüista Joan Solà es mereix tots els honors d’un home que ensems amb Pompeu Fabra i Joan Coromines van vertebrar la llengua catalana fins als nostres dies. Són els pares d’una llengua que lluita per sobreviure i per a aconseguir la plena normalitat que li correspon com a llengua d’una nació: la catalana.
