Camps acaba amb TV3

Vint-i-cinc anys després de iniciar-les, ACPV es veu obligada a tallar les emissions dels canals catalans, amenaçada amb multes exorbitants pel govern de Camps.

Supose que demprés de tantes bajanàs com vénen de València a un servidor no li resta res més que sospirar endins i dir aquestos mots del poeta Ausiàs Marc:

“Si com los rius que a la mar tots acoren, Així les fins totes en tu se n’entren. Puix te conec, esforça’m que jo t’ame:

Vença l’amor a la por que jo et porte. “

La catalanofòbia arriba a extrems insospitats, la bel·ligerància contra Catalunya és palesa i res fa pensar que això hagi de canviar a curt terme, més aviat a l’inrevés. De tots és sabut l’atavisme espanyol; de conquesta, d’imposar per dret de guerra i en nom de Déu, d’anorrear tot allò que no té que veure amb la seva cultura fins a fer-ho desaparèixer. Però, no són tots els espanyols, ni de bon tros, ni són tots els que viuen a Madrid. No. Són uns quants. Els fills dels fills dels fills d’aquell atavisme que abans parlava que no paren de riure i  d’embriagar-se  de la seva pròpia ideologia: dictadors de fireta, de cridar, de dir mentides, maniqueus nauseabunds, en una paraula: indesitjables.

Ara, a València, els sicaris d’aquells fills de fills comandats pel maniqueu més macilent, el tal Camps, porten a terme la creuada contra qualsevol vestigi del català, que és la seva i la nostra llengua, de la cultura catalana que és la que ha perviscut segles i segles, la de tot un llevant orgullós de tenir i compartir les mateixes arrels que els nostres avantpassats més llunyans. Els pixacantonades i saltamarges s’han fet els amos i han enganyat des de les seves poltrones de polítics als valencians i valencianes, germans  i germanes de fer camí i de compartir goigs i sofriments. Estic segur que aquella colla que defensen les emissions de TV3 necessiten del nostre suport, perquè el de l’estat espanyol mai els hi arribarà. És més, és el que volen, acabar amb Catalunya. Fins quan ho consentirem? Demà, potser, serà ja massa tard.

 

I torne a repetir: sóc alcoiá.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València.  OVIDI MONTLLOR.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *