Prou sap el nostre llarg dolor
que qualsevol guerra desvetllada entre els homes,
la més estranya o grandiosa lluita
que s’abrandi entre els homes,
és tan sols una guerra civil
i ens porta a tots patiment i tristesa,
la destrucció i la mort.
Salvador Espriu
El Congrés dels Diputats ha aprovat la participació militar espanyola a la coalició internacional contra el règim de Moammar al-Gaddafi. Només IU i BNG han votat en contra de la intervenció militar. Ja hi som, ja hi tornem a ser, tornem a estar en guerra. Diu el president espanyol que és per a “protegir” la democràcia a Líbia.
Des de quan hi ha democràcia a Líbia? On era ubicat el terrorisme abans que Al-qaeda prengués el relleu? Qui va ser acusat de recolzar diferents moviments revolucionaris d’arreu del món, com l’IRA irlandès, els terroristes palestins o els Black Panthers dels Estats Units? Qui va estar implicat en l’acte terrorista del vol 103 de la desapareguda Pan Am on moriren 270 persones innocents?
Aquest mateix “home” és el que l’any 2004 va tancar contractes d’explotació amb multinacionals del sector petrolier: Repsol YPF, la britànica BP, la italiana ENI, la francesa Total, la angloholandesa Royal Dutch Shell, la noruega Statoil, l’austríaca OMV y l’omnipresent BASF.
Líbia, que, com l’Iraq, és un dels principals productors de cru (1,6 milions de barrils al dia) i tercer major productor petrolier d’Àfrica, fa que els interessos geoestratègics de les nacions es vegin amenaçats quan el dictador decideix plantar cara i dir allò de: “aquí mano jo!”. Tots es posen en marxa, qui més qui menys hi té accions: familiars, “amics” i no tant “amics”.
La qüestió avui és diu Gaddafi, ahir: Saddam Hussein, i demà: Goodluck Ebele, president en funcions de Nigèria (dos milions de barrils per dia). El Moviment per a l’Emancipació del Delta del Níger (MEND) està portant a terme actes terroristes diversos i les companyies petrolieres comencen a organitzar la guerra, aquest cop contra el poble revoltat que veu com els enormes dipositis de petroli han aportat al país uns ingressos de milions de dòlars, però la immensa majoria dels habitants de les zones productores de petroli viuen en la pobresa, i patint les conseqüències de la contaminació que ocasionen les petrolieres en el medi ambient. Les persones que denuncien aquesta destrucció o que exigeixen condicions de vida dignes sofreixen una forta repressió.
Ara, caldrà veure com les àgils empreses pirates del petroli a Nigèria i Angola: AGIP, SHELL, l’americana CHEVRON, etc., escorxen el malalt. De ben segur que serà per motius inapel·lables i, sobretot, legitimat per la ONU. Hipòcrites!
Florenci, cada cop em sorprens més. Continua així. M’agrada.