El dimarts dia 8 de març la banca avisava al govern dels riscos que implica la dació en pagament. És a dir: l’entrega de l’habitatge salda el deute hipotecari. La Secció Segona de l’Audiència de Navarra dictà una sentència (27 de gener de 2011, http://www.ara.cat/economia/Audiencia-pis-hipoteca-banc_0_416358478.html) en la que considera que amb la devolució al banc d‘un pis hipotecat és suficient para saldar el deute hipotecari contret en la seva totalitat, amb independència de què l’immoble hagi perdut valor por la crisi mundial i els ajustaments de mercat, quedant així l’hipotecat alliberat del deute pendent en aquell moment.
La Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) es puja al carro d’aquelles entitats, alcaldes i grups de persones solidàries que volen donar suport als conciutadans que, per mor de la crisi, s’enfronten a la pèrdua de la seva casa. La banca s’inquieta per aquesta possibilitat i fot el crit al cel. Diverses explicacions de l’Associació Espanyola de Banca (AEB) fan que el govern en pes hi estigui en contra de la dació, tant per a ells com per la banca hi ha unes normes i s’han de respectar.
Ara bé, ¿què hi ha d’aquelles persones que han perdut la feina, que van tirant com poden amb l’ajut dels familiars més directes, que ja no cobren subsidi d’atur i que de seguir això així, en comptes de feina el que trobaran (o trobarem) serà un forat negre golut, immens, que cada cop s’empassarà més i més gent? La teranyina cada cop és més gran, i una miríada de confiats ciutadans si van quedant presoners fins que, l’aranya abassegadora, decideixi quan els hi ha de xuclar la poca sang que roman a les seves venes.
Ara, és la hipoteca; ahir, l’encariment dels preus de consum primari; de les universitats; de l’IVA; demà: “Banco Base, Novacaixagalicia, CatalunyaCaixa y Unnim sol·licitaran fons públics del FROB” (fons de reestructuració ordenada bancaria) per complir amb els requeriments imposats pel Banc d’Espanya: uns 6.355 milions d’euros, i així aconseguir una recapitalització de les pobres i malmeses Caixes.
I als ciutadans qui ens tornarà la dignitat, la confiança, el respecte. Qui parlarà clar i ensenyarà les cartes. Qui passarà la garlopa per a adreçar i obrar la fusta. Mentre això sigui així, estem en mans d’un sistema decadent i caducat, de final irreversible, que defuig mirar enrere i consultar la història dels nostres avantpassats, on reposa la saviesa i l’experiència que ens ha de fer més lliures i humans.
