El vaixell s’enfonsa i només el capità Zapatero resta a coberta. S’enfonsarà amb el vaixell o, abans, un helicòpter de la CEE el durà a bon port? No ho sabem, però el que sí, és cert, és que la companyia Merkel li donarà un altre vaixell, més petit, per a poder navegar pels estanyols europeus i poder tenir una jubilació digna d’un home que ho ha donat tot pel país i que mai, i dic mai, s’ha queixat de res. Més aviat, molt estoicament, ha sofert les etzibades dels seus propis oficials de vaixell, descontents, això sí, de tanta feblesa mostrada davant de la marineria formada per catalans, bascos, etc.
No hi ha dret, sempre passa el mateix: el dolent perd i els dolents que anaven amb ell, munten un altre negoci i després d’una vuitada d’anys tornen a manar. Comença el Tour per guanyar la Moncloa, a partir d’aquí val tot: insults, descalcificacions, dir que el poble està patint molt, prometre ajuda, que les pensions seguiran com estant, que això té arreglo i tranquils, eh?, que Grècia i Portugal estan pitjor, i ara, sembla que la gran Italia també comença a fer llufa.
El nou aspirant a monclero es desmarca del govern i s’indigna. Vol fer una política d’estil Chaves: “expropíese!!”. Vol que la banca destini part dels seus beneficis a pagar el subsidi d’atur; no s’ho creu ni ell. També, reclama una reforma del sistema electoral per acontentar als indignats que, com ell, cerquen una major participació de la ciutadania.
Sí, han abandonat el vaixell, però per tornar-se a embarcar en el següent. Són els mateixos amb diferents guions, però conservant els mateixos assessors. No ens enganyem, en el submarí nuclear del PP, Rajoy i Aznar, “reformistes”de gran calat, i si no, vegis la “burbuja inmobiliaria” que van ser capaços de crear aquests experts, l’any vinent, amb un executiu central de ferro, pensen tornar al totxo el seu esplendor i riquesa: bloc per bloc, pis per pis, casa per casa, com si d’una guerra es tractés, només que, en aquest cas, la població civil ja no té crèdit i potser hauran de muntar una “cutre-multipropiedad” per poder treure beneficis d’allà on no es pot.
Per molt que s’aparti el nou candidat socialista, encara que es «deslligui» de tota responsabilitat (el govern) i es faci el màrtir, quan en ell recau part de la culpa, la merda esquitxa molt lluny. Estratègia pura y dura, el joc comença…; sembla un “déjà vu” amb Alejandro Sanz y la SGAE.
Tanta paz lleves como descanso dejas.
