Aquest any els reis arriben abans, molt abans. Ahir dimarts, a la nit, van arribar els primers patges i eren del Pakistan! Portaven cartells anunciant progrés. Altres ja estan passant pel túnel de Bracons i d’altres van en parella, silenciosament, encolant cartells en els “pasmats” de ferro colat, que, l’Ajuntament, posa a disposició per a tan gran esdeveniment. Enguany, ens porten de tot i força: 700.000 aturats; es dissolen empreses cada dia; els impostos pugen; els robatoris i assassinats també; porten insolvència contrastada i molt carbó, carbó per aquells ciutadans que no s’han portat bé i han hagut de pagar diferents sancions administratives com a càstig.
La destrucció de la moral, de la confiança i del crèdit que s’atorga als polítics no fa res més que danyar de forma irreversible la consciència col·lectiva en contra de tanta humiliació i prepotència alhora que incompetència davant dels afers quotidians, els de cada dia, els que ens amoïnen, els que compartim. Ens enganyen? Segurament. Però, com ja sabeu, això no és novetat. Tots sabem, quan anem a votar, que el polític té dues armes que empra molt sovint: l’oblit i la hipocresia. Bé doncs, dit això, no ens ha d’estranyar que els treballadors restin sense feina i que no puguin pagar els seus deutes.
Ciutadans i ciutadanes, patidors de mena davant de tanta mediocritat, no us deixeu portar pel desànim, la democràcia és la millor forma de govern que podem rebre; amb la democràcia el nostre pensament és sobirà, així com les nostres accions. Han calgut molts anys de lluita i sacrifici per arribar fins on som avui, i pensem que molts hi han deixat la vida com a penyora per una societat justa. Sabem que els polítics no convencen, que hi ha desafecció a les seves persones. Tanmateix, ells són els nostres escollits, valguin o no valguin els hem de defensar a capa i espasa, no ens requi de fer-ho, si hi són, hi són perquè nosaltres els hi hem posat. La llibertat que ara disposem no pot ser minvada, hem d’aguantar com sigui. Coneixedors del pa que s’hi dóna no podem engegar-ho tot a Can Pistracs, ho lamentaríem molt, potser massa.
La mediocritat dels polítics ens és ben palesa, però la democràcia té que continuar, no ens deixem arravatar tan preciós tresor, tinguem paciència i esperem que algun dia la política dels polítics canviï a favor nostre, de la societat en general, i que s’adonin que han de treballar per tota la societat i no per a ells i pel seu partit. Hi ha hagut bons, pocs, polítics honestos que han lluitat perquè això no passés, que han treballat amb dignitat i s’han buidat pel poble, tots els coneixem atès que són poquíssims. Tot i així, ens toca defensar el que és nostre.
No hem de perdre l’esperança, hem de continuar creient amb nosaltres i amb la nostra societat, i així, aconseguirem consolidar per a les generacions vinents la tan preuada democràcia. Sí, és la nostra tasca no afluixar i vogar amb força, a contra vent, sense perdre la il·lusió i recollint el testimoni dels nostres avantpassats. Anem a votar!
