És de nit, sempre és de nit a l’espai del sidral, la nau EH Lauburu solca per l’espai i només un tripulant seu a la butaca de comandament amb una tassa de te entre les mans, assaborint glop a glop el beuratge que el farà etern, o quasi etern, perquè 300 anys més endavant pugui tornar i aconseguir el que no ha pogut ara. Les màquines en ple funcionament van efectuant canvis de colors, amb l’esguard clavat als amplis finestrals que donen a l’exterior, el nostre ésser impassible té els últims records abans no resti com una mòmia …
L’Espoc era un home de forts ideals i convençut, només ell, que els que abans havien estat amics, La Federació de Planetes, i que havien lluitat junts contra la dictadura dels friquis, del planeta Fascio, altrament coneguts com els blaus per la seva forma de vestir, mai podrien amb la seva capacitat de poder d’influència sobre les ments humanes. Cras error. Va menysprear la força de La Federació i ni l’almirall Arzallocs, un dels prohoms del seu planeta, va poder fer-hi res. L’Espoc ho va intentar tot: es va enfrontar contra la nau insígnia: SM Burbon, va lluitar al costat dels seus amics els pucholians del planeta Puchol i els replicants del planeta Erc, tot va ser debades.
El nostre heroi, derrotat i ensorrat torna cap al seu planeta, allà els seus amics el posaran en una vitrina com exemple de valor i decisió. La Federació, però, no deixarà que això passi i intentaran fer-lo presoner per a vendre’l com esclau als peperines del planeta Pepero, comerciants i estraperlistes sense escrúpols que faran d’ell un home de fira per a distreure la mainada els diumenges al matí a la sortida de missa. És la fi d’un volcà com cal, un extraterrestre que lluitava per a alliberar el seu país del jou de la Federació i dels peperines.
Van caient a poc a poc, i van veient com el somni es torna impossible. La Federació continuarà massacrant qualsevol insurrecció i els lluitadors, cada cop menys, aniran perdent la fe, s’aniran passant a l’enemic i tot acabarà en el joc galàctic per excel·lència: el futbol. Allí, podran demostrar que són diferents, d’una altra galàxia i, si guanyen a l’equip de La Federació, seran quelcom més que una nació oprimida, hauran guanyat a l’amo i la catarsi col·lectiva calmarà les ànsies. I, dilluns, perquè sempre hi haurà dilluns, la gent parlarà de com van tombar al Madrid i de com el resultat final els dóna una satisfacció única, essenciada de tot allò que representa el fet de ser volcà.
Espoc, et recordem, xao…, Fiiiuuuussssss, pipppppp.
