Si hi ha una sèrie de televisió que em fa il·lusió de veure és la del canal 8, el diumenge a la nit, a les 9:00 en punt: “El comisario Montalbano”. Us la recomano, boníssima. El comissari Salvo Montalbano és el protagonista d’una sèrie de novel·les i narracions curtes, publicades per l’escriptor Andrea Camilleri. A mi, em recorda molt la nostra terra: el mar, la platja, la muntanya; una naturalesa típicament mediterrània on tenen lloc assassinats molt variats. Des d’una germana que mata el seu germà per amor, fins l’execució d’un “capo” de la màfia.
El cas és que tot passa com si fóssim a casa, vull dir, els actors són d’allò més planer, s’expliquen com ho faríem nosaltres i pensen com ho fem nosaltres. M’identifico molt amb aquesta illa del mediterrani que, no debades, fou part de la Corona d’Aragó del 1282 fins al 1442. Una anècdota si voleu, però el cas és que a totes les pelis de la sèrie i trobes el regust d’allò que et fa sentir com a casa. La veritat és que m’identifico més amb ells que no pas, per posar un exemple, amb “Policias” d’Antena 3, sèrie emesa entre el 2000 i el 2003, tot i que l’inspector en cap era el gran Josep Maria Pou.
És com un CSI, però molt descafeïnat i gens ortodox a l’hora de resoldre els casos, és a dir, la intuïció i una mica de pragmatisme amb l’ajut del doctor forense: un sarcàstic, càustic, calcari i cremat, un hedonista molt afeccionat a les cartes que quan el comisari el truca per demanar informació sobre el mort, li contesta:”Montalbano, me picavan los cojones i sabia que alguien me los iba a rascar, qué quieres?!
Els seus col·laboradors principals són el sotscomissari Augello (un manta de collons); el fidel inspector Fazio; el tronat telefonista Catarella, que et fa pixar de riure. El comissari Montalbano és un personatge peculiar, un funcionari gelós, representant de la Policia estatal, respectuós amb la llei, encara que no dubta a passar-la per alt quan es tracta de resoldre els seus casos, lector voraç i gran amant de la gastronomia i de la seva pròpia terra siciliana.
En resum, una petita perla que sorprèn quan la veus, acostumats a les enravenades, calculades i encotillades sèries americanes. El cognom del comissari és un homenatge al nostre gran escriptor barceloní Manuel Vázquez Montalbán, creador del detectiu Pepe Carvalho, un investigador aficionat també a la gastronomia i la literatura. La sèrie és emesa per la cadena privada 8tv doblada al castellà.
Un dels casos del comissari digne de menció és un cas de proxenetisme en el qual l’església, la màfia i els polítics hi són implicats. Quan el comissari Montalbano ho descobreix es retira i deixa el cas a un superior seu. Preguntat pel seu fidel col·laborador, Fazio, del per què d’aquella acció, ell li respon: “Què vols?, que plegui? Aquests són intocables!”
Noi, arreu couen faves… (això ho dic jo…)
